Information

dijous, 18 de desembre del 2014

RESULTATS DE LA JORNADA / RESULTADOS DE LA JORNADA / JOURNEY RESULTS

PHOENIX SUNS 111-106 CHARLOTTE HORNETS
ATLANTA HAWKS 127-98 CLEVELAND CAVALIERS
ORLANDO MAGIC 92-109 BOSTON CELTICS
DALLAS MAVERICKS 117-106 DETROIT PISTONS
UTAH JAZZ 105-87 MIAMI HEAT
BROOKLYN NETS 89-105 TORONTO RAPTORS
MEMPHIS GRIZZLIES 117-116 SAN ANTONIO SPURS
MILWAUKEE BUCKS 97-104 PORTLAND TRAIL BLAZERS
INDIANA PACERS 100-102 LOS ANGELES CLIPPERS
HOUSTON ROCKETS 115-111 DENVER NUGGETS

PARTIT DE LA JORNADA / PARTIDO DE LA JORNADA / MATCH OF THE DAY

MEMPHIS GRIZZLIES-SAN ANTONIO SPURS

Aquest Spurs-Grizzlies va tenir per descomptat aroma a playoffs i no només per ser una reedició de la final de Conferència de 2013. Va ser una guerra física i de voluntats, un intercanvi de cops i talent que va acabar amb tres pròrrogues entre miracles. No es recorda un partit a més de 60 minuts amb dos equips de semblant nivell implicats, de fet per als Spurs era el primer en trenta anys. No recordava Tim Duncan jugant tant (no ho feia des de 2008) ni a un equip, aquests Grizzlies cuirassats, que hagi guanyat en 48 hores l'equip amb el millor balanç (Warriors) ia continuació al campió.
Aquesta és la pel·lícula del que va passar en l'AT & T Center: els Grizzlies van anotar 34 punts sobre uns Spurs desubicats en un primer quart en què van anotar tot per fora (14/20) i que els va posar en ruta cap a un sostre de 21- 44 prop de l'equador del segon quart. Per llavors Vince Carter, factor X en aquests Grizzlies, havia anotat quatre triples. El partit es va sostenir en diferències que semblaven difícilment superables per uns Spurs curts d'efectius (sense Parker ni Leonard) i molt incòmodes fins que de sobte, en 7 minuts entre el tercer i l'últim quart, es va passar d'un 51-68 a un 80-77 per obra i gràcia de set triples dels Spurs. Una furiosa reacció que hauria conduït a la victòria als de Popovich en el 99% dels partits. No en aquest: amb 89-86 i en la penúltima possessió, triple forçat de Carter i Diaw va assegurar el rebot ... però hi va regalar als Grizzlies. En els següents set segons: triple de Conley, triple de Green i triple sobre la botzina de Marc Gasol des de gairebé nou metres.



Este Spurs-Grizzlies tuvo desde luego aroma a playoffs y no sólo por ser una reedición de la final de Conferencia de 2013. Fue una guerra física y de voluntades, un intercambio de golpes y talento que terminó con tres prórrogas entre milagros. No se recuerda un partido a más de 60 minutos con dos equipos de semejante nivel implicados, de hecho para los Spurs era el primero en treinta años. No se recordaba a Tim Duncan jugando tanto (no lo hacía desde 2008) ni a un equipo, estos Grizzlies acorazados, que haya ganado en 48 horas al equipo con el mejor balance (Warriors) y a continuación al campeón.
Esta es la película de lo que pasó en el AT&T Center: los Grizzlies, reconocidos por ese grit and grind que rasca en defensa y carga el juego de ataque sobre los panzers, Randolph y Marc Gasol, descargó 34 puntos sobre unos Spurs desubicados en un primer cuarto en el que anotaron todo por fuera (14/20) y que les puso en ruta hacia un techo de 21-44 cerca del ecuador del segundo cuarto. Para entonces Vince Carter, factor X en estos Grizzlies, había anotado cuatro triples. El partido se sostuvo en diferencias que parecían difícilmente vadeables para unos Spurs cortos de efectivos y muy incómodos hasta que de repente, en 7 minutos y a caballo entre el tercer y el último cuarto, se pasó de un 51-68 a un 80-77 por obra y gracia de siete triples de los Spurs. Una furiosa reacción que habría conducido a la victoria a los de Popovich en el 99% de los partidos. No en este: con 89-86 y en la penúltima posesión, Green punteó el triple de Carter y Diaw aseguró el rebote… pero se lo regaló a los Grizzlies. En los siguientes siete segundos: triple de Conley, triple de Green y triple sobre la bocina de Marc Gasol desde casi nueve metros y con Ginóbili encima, su primer triple de toda la temporada. Milagro, 92-92... y tres prórrogas.

The Spurs-Grizzlies had certainly aroma playoffs and not just be a rematch of the 2013 conference finals was a physics and wills war, an exchange of blows and talent that ended with three extensions between miracles. A party can not remember more than 60 minutes with two teams of similar level involved, in fact for the Spurs was the first thirty years. Do not remember Tim Duncan playing both (not done since 2008) or to a computer, these battleships Grizzlies, who won in 48 hours the team with the best record (Warriors) and then the champion.

This is the film of what happened in the AT & T Center: Grizzlies scored 34 points on some Spurs misplaced in a first quarter in which they scored everything from the three point line (14/20) and put them en route to a ceiling of 21- 44 near the Ecuador in the second quarter. By then Vince Carter, X factor in these Grizzlies, had scored four three pointers. The party was held in differences that seemed difficult to overcome for a Spurs without 2 of their best players     (Parker and Leonard) until suddenly, in 7 minutes between the third and fourth quarters, went from a 51-68 to a 80-77 by the grace of seven three pointers. A furious reaction that would have led to victory for th Spurs in 99% of matches. But not in this one: with 89-86 and in one of the last possessions, bad shoot by Carter... but Diaw lost the ball. In the following seven seconds: Conley three pointer, Green and three pointer and at the buzzer Marc Gasol three pointer from nine meters.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada